Un relat periodístic apassionant del 9N i dels mesos que hi van conduir. Deu capítols que van des de les negociacions secretes per establir el dia i la doble pregunta, passant per les pressions, actuacions del Govern espanyol o la internacionalització del procés, i fins a l’abraçada significativa entre Artur Mas i David Fernández, que va suscitar el comentari definitiu d’un observador basc, en veure-la: “herri bat”, un poble.

Converses amb Zigmunt Bauman, Orhan Pamuk, Susan George, Sami Naïr, Saskia Sassen, Aleksandra Jasinska- kania Som europeus. Però ens hi sentim? Existeix la identitat europea? Quins trets comparteixen les diverses identitats aplegades sota la denominació d’origen Europa? Continua en construcció aquest terreny compartit que és l’Europa del segle XXI? En definitiva, existeix Europa, més enllà de les seves institucions?

El Marc està escurat, la seva empresa de serveis lingüístics està en fallida tècnica, l’exdona encara el
burxa... De manera que, quan la bella i perillosa Verònica –la seva amiga Vero de tota la vida– li proposa de robar a
casa del diputat Bernal, hi accedeix. Serà fàcil, li diu. I, al capdavall, ja no li queda res per perdre. Però
s’equivoca. S’equivoca, i molt.

Carles Ferrer Salat (Barcelona, 1931 - 1998) és una de les figures clau del món empresarial de la segona meitat del segle XX. A banda de la seva activitat al capdavant de l’empresa farmacèutica familiar, Ferrer Salat va dedicar bona part dels seus esforços a crear fòrums i organitzacions empresarials de representació col•lectiva. Així, va impulsar el Cercle d’Economia, va tenir un paper destacat en la reunificació de les cambres barcelonines, va presidir Foment del Treball i la CEOE i va intervenir en institucions empresarials europees. La seva participació activa va ser essencial en la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1992 i va ser membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Espanyol.

Un temps, un país, un partit. Aquests són els tres grans punts de partida que serviran a Àngel Ros, alcalde
de Lleida i president del PSC, per desgranar tot el seu pensament polític amb la col•laboració d’Albert Sáez, director
adjunt d’El Periódico. I el format escollit fuig de convencionalismes. El periodista exposa “tres quadres, tres
estampes” que descriuen l’època actual de crisi (un temps), la “qüestió nacional” en el debat polític a Catalunya (un
país) i la trajectòria del PSC (un partit). I el polític hi respon com a alcalde, com a catalanista i com a socialista,
respectivament. I ho fa amb el convenciment de qui viu la política del dia a dia, amb passió, amb vocació de servei,
amb una mirada crítica i aportant-hi solucions alternatives.

Vet aquí una vegada un pare i una mare que tenien dues filles, i els van prometre que se les estimarien
totes dues exactament igual. No sempre és fàcil ser humà. Prou que ho saben les germanes Rosemary i Fern Cooke!
Sobretot la Fern; i tant, pobra Fern... Un dels llibres amb l’argument més fascinant i sorprenent amb què heu ensopegat
mai.

Què hem de fer amb un català que “et grinyola més que una cadena sense oli”, en paraules de Pau Vidal? Què
hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart,
no s’eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de
les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena “dring natural del
català”? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?

Totes són dones. Totes són d’esquerres. I totes tenen un paper clau en la política catalana. Gràcies a una
dilatada experiència com a periodista i esciptora, Gabancho aconsegueix crear un format innovador i atractiu:
transforma les entrevistes individuals en una extraordinària tertúlia coral. Des de la crisi financera, fins a la
necessitat de recuperar valors, passant per l’estat del benestar, la construcció europea, els moviments populars i el
dret a decidir; de la mà d’aquestes modernes sibil·les, doncs, el lector fa un recorregut ampli i alhora profund a
l’actualitat que ens toca viure.

Estanys d’aigües cristal·lines, massissos imponents... La vall d’Aran ofereix un paisatge idíl·lic que
convida a fer-hi excursions. Prou que ho saben els germans Sergi i Pol Juliana, ja que la seva mare hi té un hotelet de
muntanya. Incondicionals de l’entorn, mare i fills, juntament amb la dona d’en Pol, decideixen pujar al tuc de Mulleres.
Però el que hauria pogut ser una plàcida sortida familiar, s’acaba convertint en una experiència que marcarà un abans
i un després en les vides de tots ells.

Bernadette torna a Prats de Molló quan s’assabenta que la seva mare s’ha mort. Just al mateix temps, els
vilatants detecten la presència de l’ós per primer cop en molts segles. Sembla que la profecia que plana damunt el
poble s’està a punt de complir.